+16.16.38.png)
La visita a Cornellà s’albirava com un partit trampa; el rival, a la taula mitja de la classificació, presentava les credencials d’equip rocallós i dur. A més, pel CD Morell, aquesta jornada era la vigília del decisiu partit contra el Molins de Rei, l’actual líder de la lliga.
Però les noies del duet Pujades-Olivenza tenen la lliçó del respecte pel rival molt ben apresa i van sortir a per totes des de bon començament.
Mentalitzades, i física i tàcticament en un punt de maduresa idoni, l’equip no va donar treva al rival un cop l’àrbitre va xuilar l’inici del partit.
Amb un futbol digne de la Primera Divisió, les parets, els primers tocs i les rematades van dominar els dos primers quarts; sens dubte, els de més qualitat de tota la temporada. Amb un resultat de 7 a 1 van anar-se’n als vestidors; la Clàudia (3), l’Abril García (2), la Judith i l’Andrea, amb un gol cadascuna, van ser-ne les golejadores.
A la represa el nivell tècnic va baixar com a conseqüència del joc dur del rival. Ferides en el seu amor propi, les jugadores de Cornellà van plantejar una veritable batalla al mig camp que l’equip del Morell va haver de contrarestar a base de coratge i lluita. També l’esgotament de les jugadores visitants va fer-se palesa i només van caure tres gols més per part del Morell; la Clàudia —completant un pòquer de gols— i la Judith amb dos més —aconseguint el seu segon hat-trick consecutiu— van obrir les dues xifres al marcador del Fontsanta-Fatjó.
A tres punts del lideratge, la propera jornada s’albira com decisiva per assolir el primer lloc. Un partit que és gairebé una final contra el Molins de Rei.
Més enllà de l’habitual concatenació de fets d’una crònica, aquest cop les jornades prèvies a la disputa del partit i la pròpia pràctica esportiva em serveix de pont per fer unes reflexions.
El sacrifici pel bé de l’equip.
Aquest sí que seria el titular més encertat. Sacrifici de jugadores per fer allò que no els agrada buscant només el benefici de l’equip. El sacrifici dels familiars apaivagant els dubtes d’unes noies —encara adolescents, i algunes ni això— que a poc a poc van trobant el seu propi camí. Aquí en veiem uns quants exemples.
L’Abril García i la Clàudia han aprés a jugar entre elles. Són dues jugadores d’una classe fantàstica i que, individualment, són veritables cracks. Ara, però, han millorat encara més la seva vàlua aprenent a formar part d’un conjunt. Les dues primeres meitats del partit varen ser extraordinàries sobretot pel seu joc. Elles dues han trencat la ciència de les matemàtiques: una més una ara ja no fan dues, són sis; els gols que van fer entre elles.
L’Andrea. Una meravellosa jugadora i una persona deliciosa. Ve de fer vora vint gols en el seu anterior equip jugant de davantera. Aquí, al CD Morell, ha sabut avantposar la pròpia posició per aprendre a jugar en un nou lloc; menys agraït, més sacrificat, però igualment imprescindible que el seus anteriors gols. Ara, de migcampista o d’extrem, arrenca amb força des del darrera per trencar les línies defensives rivals amb el seu temible xut i una gran capacitat golejadora.
L’Alba i l’Eva. Totes dues germanes són la regularitat convertida en ser humà. El seu nivell de compromís no s’altera gens; tant si el rival és el primer classificat com si és l’últim. Són un veritable exemple del que representa el conjunt i unes jugadores d’equip.
La Judith Algaba. Líder absoluta i amb un compromís fora de dubte. Només l’entrenador és capaç de refrenar la seva rauxa i l’esperit de buidar-se sense mirar res més enllà de l’equip. El seu esperit és la llum que esborra les ombres que poden planejar durant el desenvolupament del partit.
L’Abril Nogués. Va rebre totes les trompades del partit però només la sang que li rajava del nas va poder fer-la fora del partit. En fase d’aprenentatge, la seva lluita, tenacitat i acceptable capacitat tècnica l’han dut a gaudir del reconeixement de les seves companyes.
La María i la Kàtia; les porteres. Aprenent de les errades —com la del primer gol encaixat per la Maria— per evitar nous gols i millorant a ulls veient les qualitats que ja tenen al seu interior. Meravelloses totes dues.
També s’ha de fer esment de l’Helena i la Irene. La primera, sacrificant-se fent de defensa —tenint unes condicions perfectes com a extrem— pel bé de l’equip. La segona, fregant el gol en quatre ocasions; només la mala sort va impedir que estrenés el seu compte golejador.
Noies, felicitar-vos a totes per la lliçó que doneu al món del futbol: vosaltres practiqueu l’esport que altres anomenen futbol i li atorgueu els valors que l’han fet créixer. Per molts anys a totes!!!!!!!!!
Reportatge gràfic:
 |
| Molt mentalitzades a la sortida: el partit-trampa no fou tal. |
 |
| La Clàudia i l'Abril García han trencat la teoria matemàtica: 1+1=6. |
 |
| Veritable batalla al mig camp; la Judith i l'Abril Nogués van patir la duresa del rival. |
 |
| La María, un partit gairebé rodó aconseguint aturades de gran mèrit. |
 |
| L'Andrea va poder demostrar el seu formidable xut. Un altre gol al seu compte particular i una rematada al pal que s'hauria convertit en un dels millors gols de la temporada. |
 |
| La valentia i la decisió de la Katia la converteixen en tota una garantia sota els pals. Partit molt bo. |
 |
| L'Alba i l'Eva, imprescindibles siguin on siguin. |
 |
| L'Helena, una defensa de circumstàncies pel bé de l'equip. |
 |
| Aquest xut gairebé es converteix en el primer gol de la Irene en partit oficial. |
I així queda la classificació:
+16.16.58.png)
Fotografies: Susana Iglesias
Text: Jordi Nogués
+19.38.32.png)
+19.38.56.png)
+13.13.15.png)
+19.45.28.png)
+19.45.53.png)
